2008/02/13
Jordi Sánchez es queda sol defensant el CIM
El President del Consell Comarcal es rebut a Banyeres amb una forta xiulada i la plataforma el segueix per tot el poble amb crits de "No al CIM"
Els membres de la Plataforma van fer sentir tota la ràbia dels pobles del Baix Penedès a un President que "Ni Respecta, Ni Defensa" els interessos de la comarca.
Cal recordar que 10 dels 14 municipis del Baix Penedès (ERC, ICV, CIU i regidors del PSC) demanen la retirada total i definitiva del MacroPolígon. Els Consell Comarcals de l'Alt i Baix Penedès s''oposen al Logis Penedès juntament amb les 3 capitals del Penedès: Vilafranca, el Vendrell i Vilanova. La societat civil hi està radicalment en contra amb més de 50 entitats i 5 manifestacions.
La visita es va iniciar a l'Ajuntament de Banyeres on va ser rebut amb pancartes, crits, i xiulets. Els membres de la Plataforma van entrar a l'Ajuntament seguint-lo i evitant que aquest pogués ser rebut a la sala oficial, havent finalment de fer un petit acte a un despatx de l'Ajuntament.
En sortir de l'Ajuntament en Jordi Sánchez va anar a peu fins a la Casa Museu Josep Cañas envoltat en tot moment pels membres de la Plataforma amb crits de "No al CIM".
Va intentar sense exit evitar els manifestants entrant al Museu Josep Cañas on també van entrar els membres de la plataforma i on en cap moment va poder inaugurar l'exposició degut la forta pressió exercida.Jordi Sánchez que durant tota la seva visita no es va dignar a parlar amb ningú que no fos polític va deixar de banda totalment la societat civil que li demanava a crits la retirada del Macroprojecte.
Recordem que aquest passat novembre ell mateix va organitzar al Baix Penedès tres sessions per parlar del Pla Parcial del Camp de Tarragona, on es va deixar clara la oposició de tota una comarca a un projecte que mai ha demanat el Baix Penedès, fet i dissenyat des de despatxos de Barcelona.
Vist que li va ser impossible la inauguració va optar per marxar ràpidament amb el mateix cotxe oficial amb que havia arribat.
La Plataforma va celebrar amb crits contra el CIM l'éxit de la convocatòria i va convidar acte seguit a visitar l'exposició de l'artista Josep Cañas, un artista que s'estimava la terra i que curiosament havia començat a fer les seves primeres escultures a un camp d'oliveres situat als terrenys amenaçats pel Macropolígon.
- per a veure les fotos: Show de Diapositives
- per a veure el video: Video Jordi Sanchez
Valoració negativa dels Plans Territorials
Les entitats denuncien que el nou pla director obre les portes per l'entrada del CIM a la D.O.Penedès i al polémic Quart Cinturó
Entitats de l'Alt i Baix Penedès rebutjen el nou Pla Director de l'Alt Penedès
Les entitats denuncien que el nou pla director obre les portes per l'entrada del CIM a la D.O.Penedès i al polémic Quart Cinturó
2008/02/11
Agraris
Agraris
La càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona va organitzar, la setmana passada, un seminari sobre la necessitat d’elaborar una llei d’espais agraris. “Hi ha lleis per a tot menys pel camp. Lleis urbanístiques, lleis d’espais naturals.. però no d'espais agraris, i per tant, legalment, no existeixen, així no es poden valorar, regular i, sobretot, preservar.” Afirmava un ponent.
El camp és, encara avui, el cul de sac de totes les altres necessitats del territori: la reserva expectant del creixement urbà, per on passar infraestructures, on instal·lar-hi “equipaments” logístics, camps de golf.. és la reserva del negoci immobiliari sobre el que els ajuntaments basen els seus ingressos en espera —que no arriba— de la reforma de les hisendes locals.És urgent la necessitat d’una llei que estableixi les regles del joc per a valorar i determinar el paper del camp, desactivar la pressió urbanística sobre ell, reconeixent legalment els seus valors ambientals, ecològics, paisatgístics.. a més de la seva funció productiva —creació del mapa de sols que l’Alt Penedès ja ha fet—.
La necessitat d’un banc de terres —el cas de França— per regular els canvis de propietat, on l’administració pot comprar abans que l’especulador –tanteig i retracte- i vendre o arrendar les terres als qui realment es dediquen a ella —Galícia ens dona exemple—, la llei de contractes de conreu i dignificar la professió de l’agricultor són objectius fonamentals de la futura llei que l’administració i, especialment, el DAR no s’atreveixen a posar en marxa.
Al Penedès, comarca agrícola emblemàtica, hem deixat escapar l’oportunitat d’un pla director territorial que podia haver recollit part d’aquestes esperances agràries. Però, qui està disposat a pagar per un paisatge?
Espais agraris
Espais agraris
“Hi ha lleis per a tot menys pel camp. Lleis urbanístiques, lleis d’espais naturals.. però no d’espais agraris, i per tant, legalment, no existeixen, així no es poden valorar, regular i, sobretot, preservar.” Dels ponents.
La càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona, juntament amb la Unió de Pagesos i la Cambra Agrària Territorial de Girona van organitzar, la setmana passada, un seminari sobre la futura llei d’espais agraris.
El camp és, encara avui, el cul de sac de totes les altres necessitats del territori: la reserva expectant del creixement urbà, per on passar infraestructures viàries i ferroviàries, on instal·lar-hi “equipaments” logístics, camps de golf.. és la reserva del negoci immobiliari sobre el que els ajuntaments basen els seus ingressos en espera —que no arriba— de la reforma de les hisendes locals.
El Conseller d'Agricultura i els representants de les entitats organitzadores del seminari.
Per tot és urgent la necessitat d’una llei que estableixi les regles del joc per a valorar i determinar el paper del camp, contribuir a desactivar la pressió que el creixement urbanístic i l’especulació associada exerceixen sobre aquests espais, aplicant-hi mecanismes de qualificació i protecció en base als seus valors ambientals, ecològics, paisatgístics.. a més de la seva funció principal: la de produir aliments, i sense oblidar el gestor principal de l’espai: l’agricultor, que és, en definitiva, qui manté vives al nostre país aquestes 1,16 milions d’hectàrees de conreu.
Per portar-la a terme, la llei, s’ha d’acompanyar d’uns mecanismes de gestió i de les inversions adequades per a fer-la funcionar. La creació d’un banc de terres —el cas de França— per regular els canvis de propietat, on l’administració pot comprar abans que l’especulador –tanteig i retracte- i vendre o arrendar les terres als qui realment es dediquen a ella —Galícia ens dona exemple— així com la creació de la llei de contractes de conreu per regular les relacions entre propietat, administració i pagès. Proposar mesures per dignificar la professió de l’agricultor, sobretot pel que fa a l’agricultura familiar, no la de grans extensions: l’agricultura industrial, que acaba convertint l’espai agrari en un monòton polígon industrial a la intempèrie, i que genera un model molt allunyat del paper que fins ara ha jugat l’agricultura en el camp de la biodiversitat i el paisatge.
Significatiu va ser el cas de Menorca que —en el marc d’un Contracte Agrari de la Reserva de la Biosfera de l’illa— és exemple d’una bona gestió agrícola familiar amb producció d’origen, custòdia del territori, activitats naturals i xarxa arqueològica lligada al turisme rural i com a resultat d’aquestes tasques rep subvencions europees i fan l’activitat agrària, practicable i econòmicament rendible.
Al llarg del debat es van exposar les dificultats de la Generalitat per desenvolupar aquesta llei. Les veus més crítiques van fer esment en la manca de lideratge del DAR i l’absència d’enteniment entre els departaments implicats en el territori: PTOP, MA i DAR. El mateix conseller d’agricultura, va ser escèptic, posant en dubte que una llei sola podés solucionar els problemes del camp i que faria falta altres mecanismes per desenvolupar-la, tal com una bona gestió i unes inversions adequades que, sembla ser, no hi ha massa interès en proporcionar.
El món agrari com a producció d’aliments té uns problemes que cal resoldre en base a mecanismes de mercat —sostenible— però, les demés funcions que si desenvolupen, qui les finança? qui està disposat a pagar per un paisatge? L’experiència al Penedès, comarca agrícola emblemàtica —tot i l’intent de cercar mecanismes compensatoris en el si del Pla Director Territorial, entre municipis industrials i agraris o agro-forestals— s’ha deixat escapar l’oportunitat d’aplicar part d’aquestes experiències agràries. Esperem, però, que aquest debat serveixi per fer més evident la necessitat de practicar una altra cultura de fer territori.
Pau Batllé i Solé
